Des de fa més d’una dècada, vivim en un context econòmic complex i difícil. La crisi del 2008 sembla prolongar-se fins al present, passant per la pandèmia i arribant a la inflació actual. Com hem de viure en aquest context? Quines són les claus per entendre aquesta crisi? Podem esperar millores en un futur pròxim? La darrera conversa de l’XI Setmana dels Rahola va voler abordar totes aquestes preguntes sota el títol «Com sobreviure (o no) a la crisi econòmica». El convidat va ser Santiago Niño Becerra, economista amb grans dots de comunicació i divulgació, amb un llarg currículum formatiu i autor d’una desena de llibres sobre economia.
Teia Bastons, llicenciada en ciències de la informació, va conduir la conversa i la va iniciar advertint de les prediccions més aviat catastrofistes i pessimistes que sol fer Becerra. Malgrat tot, la xerrada va començar amb un bri d’esperança: “«La situació actual de crisi no serà per sempre, però canviarà la normalitat que coneixíem», afirmava l’economista. El panorama que es va construir a Occident entre el 2002 i el 2007 va ser una «situació atípica, falsa, inventada», en paraules de Becerra, basada en el miratge que Espanya anava més que bé. La realitat era una altra: «Es va crear una il·lusió de benestar basada en el deute que va ser permesa per les autoritats», explicava Becerra. I és que l’any 2005, el deute privat —el de famílies i empreses— equivalia el 207 % del producte interior brut del país. I això havia de col·lapsar en algun moment.
La bona notícia és que sembla que la crisi actual té un punt final: «La situació de crisi que estem vivint ara estructuralment és molt semblant a la dels anys trenta i si segueix la mateixa dinàmica es calcula que s’acabarà el 2025», explicava Becerra. Segons l’expert, la inflació és l’últim esglaó per tal que la crisi arribi a la seva fi.
Però, després de la crisi, què? Becerra va explicar que vindrà una nova normalitat. En aquesta nova situació, les desigualtats continuaran anant a més. «El capital s’està concentrant en mans de grans corporacions i la riquesa, en mans de grups reduïts», explicava Becerra, i afegia que actualment l’1 % de la població mundial controla el 50 % de la riquesa.
Per tant, en aquesta nova normalitat, què passarà amb la classe mitjana? «La classe mitjana es va inventar després de la Segona Guerra Mundial per donar estabilitat política i comprar la pau mundial», explicava Becerra. Actualment, la classe mitjana està començant a deixar de ser necessària. Per una banda, la pau social que garantia —deixant de banda que les revolucions ja no estan de moda i que el jovent viu sota un desencant polític— ara es pot comprar amb la renda bàsica universal, un concepte que està guanyant cada vegada més força. Per altra banda, l’estabilitat que fins ara garantia aquesta classe mitjana es pot aconseguir a partir d’altres mitjans i aquí hi entren les possibilitats que està començant a obrir la intel·ligència artificial.
Les noves tecnologies permeten fer certes feines de manera molt més ràpida i automàtica, fet que posarà de manifest un excedent de treballadors, de màquines i d’hores de feina, explicava Becerra. Evidentment, això repercuteix en la taxa d’ocupació. L’economista també va explicar la situació laboral actual d’Espanya: hi ha molts treballadors que treballen sota contractes fixos discontinus que no consten com a aturats però tampoc estan actius i cobren el subsidi d’atur. En aquest sentit, «ens estem fent trampes al solitari», afirmava Becerra. La situació d’Espanya és particular: «El problema d’Espanya és que és un país molt desequilibrat. El 70 % del PIB de Catalunya el generen només sis comarques», explicava l’economista.
Fa molts anys que sabem que l’atur del nostre país és massa elevat. Tot i això, darrerament han sortit notícies, sobretot del sector de l’hostaleria, en el sentit que les empreses no troben personal. Becerra va explicar que no es troben ni professionals de nivell alt ni de nivell mitjà per una raó senzilla: les males condicions i projeccions laborals del país fan que la gent mitjanament formada prefereixi marxar a l’estranger, on els salaris són majors i hi tenen possibilitats de promoció professional.
Un altre debat actual que es va posar sobre la taula va ser la jornada setmanal de quatre dies. Becerra va posar l’exemple de Desigual, una empresa que ha implantat aquesta jornada amb alguns dels seus treballadors i amb una reducció salarial. Segons l’economista, Desigual ho ha fet bé i viable, però aquesta és una reforma que no funcionarà per a tots els negocis. «Els polítics ens estan venent que la setmana de quatre dies és possible a totes les empreses sense tocar el salari i això és impossible», apuntava l’economista. Becerra es va mostrar crític amb els discursos que s’emeten des dels organismes polítics. «Els polítics no busquen comunicar a nivell econòmic, sinó que busquen la foto», explicava l’economista. Per altra banda, Becerra afirmava que en el món periodístic falta també formació en economia, perquè els periodistes puguin rebatre els discursos polítics. «L’economia és molt complexa. S’han de voler explicar les coses de manera senzilla per tal que la població les entengui i així pugui reclamar o debatre-les. Però, per als polítics, és millor que no les entengui», afirmava Becerra.
Amb aquesta darrera conversa, van poder-se posar sobre la taula molts dels problemes econòmics que vivim actualment i es van poder fer algunes pinzellades de com serà el futur que ens espera. Per a Becerra, el panorama econòmic dels anys que venen està clar: la tecnologia reduirà la necessitat de molts treballadors, el treball a temps parcial serà el gran protagonista i, com que això farà que els ingressos siguin més baixos, s’instaurarà la renda bàsica universal. «La renda bàsica no és que sigui una solució sinó que és inevitable», afirmava l’economista.