Domina l’escenari i parla sense subterfugis. I, en una època en què tothom s’expressa amb el fre de mà posat, per comoditat o per por del què diran, Vicent Partal (Bétera, 1960) és una rara avis. Ja es va avançar al futur a finals del segle passat amb la creació, conjuntament amb Montserrat Maresma, de Vilaweb, primer diari digital en català, fugint del desencís pel silenci dels mitjans tradicionals arran de dos fets que els Jocs Olímpics de Barcelona van provocar: la «destrucció» del barri del Poblenou i la repressió de l’Operació Garzón. «A Internet, s’ha acabat amb la censura», ha etzibat. I ell s’ho aplica constantment. No defuig cap tema i, amb el seu vernís crític, parla des del convenciment i el bagatge de quatre dècades d’ofici. Precisament això, respostes nítides, és el que ha vingut a buscar el públic que ha omplert a vessar aquest dilluns l’aula magna de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. I, com sempre, Vicent Partal no l’ha decebut.
Que Vilaweb hagi experimentat un creixement exponencial en els últims anys (té 25.000 subscriptors actualment) no li fa obviar els efectes tòxics de l’increment de l’ús d’Internet: «Ha portat l’emergència de la premsa groga i la premsa de partit, amb diaris digitals pagats pels mateixos partits, sense que tinguin la decència de dir-ho». Per fer-hi front, Vicent Partal enumera un principi fonamental per fer un periodisme independent: l’ètica.
Admet que li costa adaptar-se a les noves dinàmiques de la comunicació actual —«abans una notícia tenia un recorregut d’una setmana, ara dura mig dia; és inhumà!»—, però deixa clar a la periodista Marta Masó que no tot és ser el primer a oferir una informació: «Encara hi ha gent que defensa que el periodisme ha de ser imparcial; és impossible. Però el mètode sí que ha de ser-ho. Cal contrastar les fonts, ser rigorós. Jo no soc imparcial, però soc honest».
I, en aquest context, quina cobertura s’ha de donar als partits d’extrema dreta? L’actual president de l’European Journalism Centre no té dubtes: «D’aquests partits, no se n’ha de parlar, llevat que protagonitzin un fet objectiu com guanyar unes eleccions. El racisme podreix la societat per dins i, per desgràcia, ja s’hi ha instal·lat. No hem de permetre que facin servir els mitjans de comunicació d’altaveu de les seves idees».
I, en aquesta línia, també ha estat molt crític amb la classe política: «Els partits han segrestat la democràcia. Han aparegut partits empresa, que han abandonat les classes obrera i mitjana i cada cop s’allunyen més de la societat. I això crea indiferència, sobretot entre els més joves». Aquesta desafecció preocupa especialment Vicent Partal: «Sense lectors crítics, no hi pot haver bon periodisme. Nosaltres ja ho podem fer tan bé com sapiguem, que si la societat no és crítica amb el que fem, no ens en sortirem de cap manera».
Catalunya i Espanya, Espanya i Catalunya
Després de fer una breu incursió pel conflicte entre Ucraïna i Rússia —«a Europa, estem obligats a frenar Putin, però si Déu no hi ajuda i Trump és president dels Estats Units al novembre, tindrem un problema i serà un desastre per a mig món», ha sentenciat—, el focus de la conversa l’ha monopolitzat la situació política a Catalunya.
«No hi ha l’èpica, l’adrenalina ni la il·lusió de set anys enrere, però el fenomen continua viu. Ningú se n’ha esborrat. És evident que l’1 d’octubre ha transformat Catalunya. Però també ha transformat Espanya i ara l’esquerra espanyola és presonera de l’independentisme. Hem forçat una situació de col·lapse a l’Estat espanyol», ha explicat Partal, que té una visió positiva respecte a la resolució de l’amnistia, si bé adverteix: «La corrupció del PSOE ho pot engegar tot a dida; ho pot canviar tot. És repugnant que, en plena pandèmia, algú decidís fer negoci amb les mascaretes». I sentencia: «El millor favor que podem fer a aquesta món és aconseguir una Catalunya lliure i digna».
No té cap compassió a l’hora de valorar la tasca del Govern actual de la Generalitat en temes troncals com la llengua: «No està exercint les seves funcions. És una autèntica bogeria governar amb 33 diputats, perquè no tens múscul polític i no acabes prenent cap decisió». S’ha mostrat menys rotund amb el fet de si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de fer una llista cívica en les pròximes eleccions al Parlament, que, a tot estirar, seran a principis del 2025: «No, si ha de ser ella mateixa; però algú ho ha d’intentar, perquè, en cas contrari, es perdria un milió de vots».
Identificat des de fa gairebé trenta anys en el mateix projecte comunicatiu, Vicent Partal se sent com un peix a l’aigua a Vilaweb i no se’n vol moure, i encara menys per fer el salt a la política: «No m’hi veig. Primer, perquè contaminaria la meva credibilitat, i, després, perquè considero que, per fer un país millor, cadascú ha de fer el que millor sap fer. I jo, humilment, soc bastant bo fent de director de Vilaweb. No em veuria, per exemple, com a director del New York Times». Una sonora ovació posa l’epíleg a una conversa que s’ha fet curta a tots els assistents. Segur que a ell també.