S’acabarà la ràdio quan deixem de poder fer girar la rodeta del dial? O seguirà tant o més forta que durant els últims cent anys, els que té d’història aquest mitjà de comunicació a les comarques gironines, però en formats digitals com el pòdcast i d’altres que encara ara no coneixem?
Aquesta és una de les moltes preguntes a les quals es va intentar donar resposta durant la taula rodona «Més viva que mai. El centenari de la ràdio a casa nostra» de la XII Setmana dels Rahola.
En una conversa a tres bandes, les periodistes Carme Martínez, Clara Jordan i Sílvia Espinosa (aquesta darrera com a conductora i moderadora) no es van mossegar la llengua a l’hora de tractar temes com ara la presència de la dona en els mitjans de comunicació, la davallada de l’audiència entre els joves, les diferències entre un mitjà privat i un de públic, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la manera de fer ràdio o la precarietat laboral, entre d’altres.
Totes tres són dones que estan acostumades a explicar el que veuen, a donar veu als altres, a dirigir, a escoltar, a conversar, a contrastar i a ser rigoroses. Vaja, el que avui en dia continua diferenciant una informació radiofònica d’una informació difosa per TikTok.
La Carme, la Clara i la Sílvia tenen una llarga trajectòria professional. Van començar des de baix i van anar pujant per mèrits propis, i com més amunt arribaven, hi trobaven menys dones i més homes.
Anècdotes no els en falten: «Al primer sopar que em van convidar com a directora de Ràdio Girona érem vint persones (dinou homes i jo, tots directius d’empreses gironines), i semblava un sopar de dinou i no de vint», va explicar la Carme. També la Clara es va trobar amb un cap que «no volia més de dues dones juntes en el seu equip».
D’allò ja fa molt temps i avui dirigeixen dos mitjans de comunicació gironins. Potser no són grans empreses, però tenen notorietat i influència en l’opinió pública: Ràdio Girona – Cadena SER i la delegació de Catalunya Ràdio a Girona.
El paper de la dona a la ràdio, amb la projecció d’un vídeo on es van poder sentir les veus d’un bon reguitzell de periodistes gironines al llarg de la història –començant per Francina Boris, la primera veu femenina en aquest mitjà–, va donar el tret de sortida a la conversa. I filant com només ho saben fer els bons periodistes, ens va portar a saber que la mitjana d’edat de l’oient de ràdio és de 53 anys, que el podcàsting és la manera amb què els joves s’acosten a la ràdio o que les noves generacions «s’informen només amb allò que l’algoritme els posa davant dels nassos i ja en tenen prou».
De manera que les solucions per recuperar oients passen perquè les notícies entrin en l’algoritme, per adaptar el llenguatge radiofònic a les noves audiències –vaig aprendre que MLS, que a mi em sona a empresa de missatgeria, vol dir ‘Me la sua’–, o per destacar les temàtiques que tenen més audiència: folklore, successos, reivindicacions i desgràcies vàries.
Un altre motiu d’esperança és que els joves que ara s’informen a través de youtubers i influenciadors –amb la qual cosa ja en tenen suficient– creixin, es facin grans i llavors no en facin prou i s’informin a través de mitjans com la ràdio.
I d’aquí fins a la IA, que avui en dia permet clonar sons, músiques i veus. L’Alexa i la Siri cada cop tindran més trets humans, però mai podran formar frases amb doble sentit o fer ús de la ironia, les pauses i les entonacions, i faran «que la ràdio sobrevisqui».
Que la ràdio se’n surti no vol dir que l’FM, amb uns costos de producció molt elevats, es quedi: «La mort de l’FM arribarà quan els cotxes deixin de tenir ràdio en FM, com passa als països nòrdics, i sigui totalment digital».
Diuen que l’esperança és l’últim que es perd, però veient ahir l’auditori Enric Mirambell de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, amb poc públic, format per amics i coneguts, i on no va faltar el periodista radiofònic Jaume Teixidor –que va néixer el mateix any que la ràdio, el 1952–, però on sí que va faltar joventut, doncs un té els seus dubtes.
Sort en tindrà la ràdio, dels centenars de professionals com la Clara, la Carme i la Sílvia, que se l’estimen i no la deixaran desaparèixer.