La darrera taula rodona de la VII Setmana dels Rahola ha tret a la llum les interioritats (encara que no totes) del periodisme polític. El periodista figuerenc Narcís Genís ha conduït un diàleg apassionant i apassionat protagonitzat per tres pesos pesants d’aquest camp: Ferran Casas, Tian Riba i Neus Tomàs. Sota el títol d'”Informar contra rellotge”, els ponents han repassat temes com l’objectivitat dels periodistes, la independència dels mitjans, els canvis en la professió o com s’ha tractat periodísticament el tema del procés.
La primera intervenció l’ha fet Ferran Casas – president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i actual subdirector del diari Nació Digital-, que ha recordat que l’objectivitat en el periodisme «no existeix», però que sí que pot ser «veraç i honest, i donar veu a tothom, no només als que pensen com nosaltres». En aquesta línia, ha afegit que «la temptació de construir una realitat a partir dels interessos dels lectors, negant el que no els agrada, és l’origen de les fake news».
Neus Tomàs, sotsdirectora d’Eldiario.es i col·laboradora en diversos mitjans, ha anat directe a un dels temes més debatuts els darrers temps en la professió periodística: la immediatesa que imposen les noves tecnologies. «No hem de lluitar per ser els primers, hem de lluitar per ser els millors», ha remarcat. I ha vaticinat que, a la llarga, els mitjans es podran classificar en dos categories: «els que aposten per la immediatesa, el sensacionalisme i compten el número de clics que tenen les seves notícies; i els que aposten pel periodisme de qualitat i faran pagar pels continguts». Tomàs s’ha mostrat convençuda que «les notícies poden ser una font d’ingressos» per als mitjans digitals, i ha assegurat que les pressions polítiques que rep un mitjà «són una broma comparades amb les econòmiques». I ha afegit que «l’única manera d’afrontar-les és essent solvent econòmicament».
La periodista ha fet una doble valoració de les xarxes socials. D’una banda, “permeten desmuntar immediatament les dades falses que pugui aportar, per exemple, un polític”. De l’altra, també contribueixen a difondre les notícies falses amb molta més rapidesa.
El director del programa de TV3 Preguntes Freqüents, Tian Riba, ha considerat que el món del periodisme ha canviat molt en els darrers temps per dues raons: els canvis tecnològics, que han imposat la immediatesa i han acabat amb una manera de fer periodisme més reposat i reflexiu, que “permetia compartir un cafè mentre conversaves amb algú”; i el procés català, que ha fet que bona part del periodisme polític que es fa s’hagi “convertit en espectacle o entreteniment”. Sobre el paper del periodisme en la situació política actual de Catalunya, Riba ha confessat que “tot va tan ràpid que no hem tingut ni temps de plantejar-nos si ho estem fent bé”.
En relació a aquesta necessitat de fer la feina ben feta, Tomàs ha expressat l’opinió que tots els mitjans haurien de tenir una part de l’equip de periodistes dedicat a la immediatesa, i una altra, a treballar en la investigació, l’anàlisi i la reflexió. “Ja sé que no és fàcil”, ha admès. Així mateix, ha coincidit amb Tian Riba que cal tenir molt clar que hi ha una diferència immensa entre les taules d’anàlisi política formades per periodistes “i les que estan formades per tertulians”.
Ferran Casas ha ponderat, sobre el tractament mediàtic del procés, que no es pot comparar amb el paper que van tenir els mitjans en la transició espanyola. En aquell moment, “la disjuntiva era entre dictadura i democràcia. Ara no està tan clar, perquè els dos projectes polítics -independència de Catalunya i unitat d’Espanya- són defensables”. Per a Casas, la disjuntiva que s’haurien de plantejar els consumidors d’informació és si “vull un mitjà de comunicació per creure el que em diu, o en vull per saber què passa?”
Els tres ponents s’han mostrat d’acord en què no es pot dir que es faci més bon periodisme a Catalunya o a Madrid. “Aquí i allà hi ha mitjans i periodistes que ho fan bé i altres que ho fan malament”, perquè la qualitat de les informacions “no la dona ni la territorialitat ni el format” del mitjà.
Tomàs ha dit la darrera paraula de la taula rodona: “Com a periodista, jo no aspiro a canviar el món. Si volgués canviar el món, estaria en política o en una ONG. Jo aspiro a explicar-lo”.
La VII Setmana dels Rahola ha estat organitzada per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de la biblioteca pública Carles Rahola, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de la ciutat i els Amics de la Unesco. En aquesta edició, ha comptat amb la participació de Laura Rosel, Laia Servera, Adolfo Carratalá, Rafa Garrido, Imma Merino, Arnau Roig, Xavier Carmaniu, Joaquim Nadal, i Cristina Masanés, a més dels tres ponents d’avui.
El lliurament dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local -organitzats per la Diputació i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes- tindrà lloc el dijous 7 de març a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona, en una gala conduïda pels actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. En aquest acte es faran públics els noms dels guanyadors de les set categories dels Premis (premsa, ràdio, televisió, informació digital, fotografia de premsa, comunicació institucional i projecte de comunicació), així com el del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb 3.000 euros.