Skip to main content

«L’actualitat dibuixada. Informar i opinar a través de l’humor gràfic», amb Kap, Ferreres i JAP

Avui, dimarts 18 de febrer, ha tingut lloc a l’auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola la conversa sobre «L’actualitat dibuixada. Informar i opinar a través de l’humor gràfic» amb els dibuixants Jaume Capdevila, Kap; Miquel Ferreres, i Joan Antoni Poch, JAP, moderats per la periodista Gemma Busquets.

A l’acte, a més dels ponents, hi ha assistit el periodista, ninotaire, actor i fotògraf Jordi Soler (Terrassa, 1938), pare del surrealista personatge Sísif, que ha rebut un homenatge dels companys de professió. Pius Pujades, primer director del diari El Punt Avui, ha fet un retrat de la seva vida i professió. «Hèlios [un dels noms de l’homenatjat] fa un humor irònic, sarcàstic, surrealista i blasfem», ha assenyalat Pujades.

El diputat Quim Ayats i el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, li han fet entrega del premi honorífic Setmana dels Rahola a la seva trajectòria professional per tota una vida dedicada a la creació i a l’humor. Un guardó, han dit, al «dibuixant, fotògraf i periodista d’esperit lliure i irreverent, per la seva trajectòria brillant, constant i incansable en totes les seves facetes comunicatives».

Jordi Soler ha agraït aquest «acte simpàtic, que ells en diuen homenatge», ha demanat que «en JAP en faci un dibuix, de tot això…» i ha acabat amb un emotiu «moltíssimes gràcies».

La taula rodona, conduïda per la periodista Gemma Busquets, ha reunit tres dels grans il·lustradors catalans –Kap, Ferreres i JAP– perquè expliquin el procés creatiu dels seus dibuixos i participar, així, en l’homenatge que s’ha fet a Jordi Soler. Pòquer d’asos.

Els tres dibuixants han explicat com i per què dibuixen i també han parlat de com condensar en un acudit tota la càrrega d’una notícia i de per què no està a l’abast de tothom fer-ho cada dia.

A la pregunta de la moderadora sobre com defineixen la professió: si són dibuixants o ninotaires, Kap ha comentat que «la denominació més adequada és la de dibuixant satíric. Ara bé, això ho trobo massa seriós i m’agrada la definició de ninotaire». Ferreres, per la seva banda, ha assenyalat que a ell tant li fa mentre no l’insultin, però li agrada que el defineixin com a dibuixant de diaris: «Em trobo còmode amb el dibuix diari. Ninotaire també ens defineix, però ho trobo massa senzill». I JAP ha prosseguit dient que el nom no fa la cosa: «De fet, dibuixem allà on ens deixen…». «Som il·lustradors que decorem els articles, fem ninots, fem humor gràfic…», destaquen tots tres dibuixants.

Gemma Busquets ha proposat altres temes de debat i els ha preguntat com sobreviu actualment un dibuixant satíric. Joan Antoni Poch ha dit: «El futur d’un dibuixant satíric té a veure amb el suport, i els diaris en suport paper estan en crisi». Segons Miquel Ferreres, «la crisi no és del dibuixant; és de la premsa en paper. Si la premsa en paper encara té dibuixants, això vol dir que és qui la fa atractiva, hi ha una complicitat, un vincle amb el lector». Per Jaume Capdevila, «la professió de dibuixant, la persona que interpreta la realitat en un dibuix, es mantindrà a les plantilles perquè crea aquest vincle amb el lector que fa que realment el dibuixant sigui el vincle del lector amb el mitjà. I és únic per a cada mitjà».

Segons els ponents, el dibuixant té un compromís amb el lector perquè signa l’acudit i es fa responsable d’allò que diu. JAP ha comentat que «el dibuix ja ens identifica, és la marca d’un mitjà de comunicació».

La moderadora, Gemma Busquets, ha assenyalat que Catalunya té una llarga tradició de premsa satírica i els ha preguntat si està prou reconeguda la feina del dibuixant satíric. Per a Miquel Ferreres, els lectors de diaris són uns rara avis: «Vull dir que són avis, vaja. Hi ha gent que em pregunta si dibuixo a mà o a màquina». JAP ha remarcat que aquesta professió «té el reconeixement de la gent normal, que és el que val la pena». I Jaume Capdevila ha constatat que «en un país on no podem viure amb normalitat en la nostra llengua, és molt difícil que avui en dia visquem una tradició cultural i també satírica amb normalitat».

Els tres ninotaires han coincidit en l’existència de la censura i l’autocensura, però també han defensat que l’humor no ha de tenir límits i que han de fer equilibris per poder dibuixar, però intentant evitar al màxim de garrotades. Els límits de l’humor donen una idea de l’Estat en què un es troba i s’han preguntat per què només s’han de posar límits a l’humor i no, per exemple, a la imbecil·litat. També han coincidit a explicar que l’humor és molt seriós, i que potser no és la solució de res, però ajuda molt en tot.

 

Informació dels ponents

Kap, pseudònim de Jaume Capdevila (Berga, 1974), és un dibuixant que publica en diferents mitjans com ara La Vanguardia, El Mundo Deportivo o la revista El Jueves. També col·labora en premsa internacional. Ha rebut diversos premis per la seva trajectòria com a humorista gràfic i, pels seus treballs teòrics i d’investigació sobre l’humor gràfic, està considerat un dels principals especialistes en aquest àmbit.

Miquel Ferreres (Barcelona, 1949) és dibuixant i caricaturista. Ha passat per mitjans com El Correo Catalán, Interviú, El Papus, El Temps, El País, o l’Avui, i ha rebut nombroses distincions. De 1989 a 1997 va publicar diàriament un acudit a secció d’opinió de La Vanguardia, i des d’aleshores i fins al 2018 ho va fer a El Periódico de Catalunya. Actualment publica cada dia un acudit sobre l’actualitat política i social al diari Ara i, setmanalment, una pàgina a El Jueves. Ha publicat diversos llibres on es recull una selecció dels seus dibuixos de premsa, i ha fet col·laboracions com a il·lustrador per a publicitat i televisió.

Joan Antoni Poch, JAP (Girona, 1958), és il·lustrador, ninotaire i professor, i és conegut sobretot per l’acudit que va publicar a El Punt Avui entre els anys 1980 i 2018: una sola vinyeta que, moltes vegades, constituïa un veritable editorial. És llicenciat en filologia catalana per la UAB, i ha estat catedràtic, cap d’estudis i director de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. També ha il·lustrat una quarantena d’obres de literatura juvenil. Els seus acudits han estat recollits a diversos llibres antològics i la seva obra ha estat excusa per realitzar diverses exposicions.

 

I demà «T’informes o t’influeixen? Les tendències comunicatives entre els joves»

Com s’informen els joves? Volen informar-se o només comunicar-se? La figura dels influenciadors ha posat el periodisme en risc d’extinció? Quin paper hi tenen? Tres instagramers, cadascun expert en un àmbit diferent -Khaoula Boumaaza, Juliana Canet i Joan Grivé-, comentaran què pensen de tot plegat, en una conversa conduïda per la periodista Esther Julià.