Setmana dels Rahola 2019
La VII Setmana dels Rahola coincideix amb el 80è aniversari de l’afusellament de Carles Rahola i Llorens. Va ser, com tantes altres, una mort arbitrària i absurda, però especialment injusta perquè el règim franquista el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra i que, segons la sentència, eren constitutius de “rebelión militar”: Contra l’invasor, Refugis i jardins i L’heroisme, uns textos que reflectien l’angoixa per la tragèdia que vivia el país i l’esperança en el triomf final de la democràcia i la llibertat.
En aquesta edició no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als Premis instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Un home que va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista -fundat i dirigit pel seu germà Darius- fins al gener de 1939,quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i que va treballar d’escrivent a la Diputació fins el dia de la seva detenció. Carles Rahola va ser assassinat el 15 de març d’aquell mateix any per haver comès el delicte d’opinar. És de justícia reivindicar, ara i sempre, la seva figura i el seu llegat.
Programa especial de la Setmana dels Rahola 2019
Exposició «Capturant l’actualitat»
Del 5 al 28 de febrer
Biblioteca pública Carles Rahola
Aquesta exposició correspon a una selecció dels cinquanta treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en la darrera edició dels premis. Disset professionals, cadascun amb la seva mirada personal, aconsegueixen fer reviure alguns dels fets destacats del 2017, amb una atenció especial a tots els esdeveniments polítics que es van viure el darrer trimestre de l’any.
Les càrregues policials del dia 1 d’octubre centren inevitablement moltes de les imatges, igual que les manifestacions que van tenir lloc posteriorment com a resposta a aquesta violència i a l’aplicació de l’article 155.
Però és evident que dotze mesos donen per a molt, i no seria just no reflectir en aquest recull l’alegria que es va viure per l’ascens del Girona FC a primera divisió, no recordar l’expectació que va crear-se a Figueres per l’ordre que va obligar a exhumar el cos de Dalí per extreure’n ADN o descartar el dolorosíssim impacte que va tenir a Ripoll descobrir el vincle amb la vila dels terroristes que van atemptar a Barcelona i a Cambrils. Totes aquestes fotografies van capturar en el moment precís un trosset d’actualitat. Però moltes d’elles ens mostren, amb tota la seva força, un instant d’història.
Aquestes imatges permeten descobrir moments que podrien haver-se perdut en el dia a dia si no fos perquè un fotoperiodista va fixar-s’hi. La força de les fotografies resideix en la transmissió d’emocions, l’evocació de sensacions i la incitació a la reflexió.
Els Premis Carles Rahola de Comunicació Local, promoguts des de ja fa nou anys per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, reconeixen la tasca de la professió periodística i fomenten la creativitat informativa a les comarques gironines.
Dia Mundial de la Ràdio
Dimarts 12 de febrer, a les 19 h
Centre Cultural Can Gruart, Vilablareix
Taula rodona “La ràdio: diàleg, tolerància i pau”. Organitza: Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix.
Per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, els Amics de la UNESCO i Ràdio Vilablareix, han organitzat la primera taula rodona de la Setmana dels Rahola, avui a les 19 h al Centre Cultural Can Gruart de Vilablareix. La conversa «La ràdio, tolerància i pau» ha anat a càrrec de Dolors Reig, Lluís Costa, Eli Don, Pau Lanao i Àngel Ros.
Conversa amb Laura Rosel, «El sentit del periodisme»
Dimecres 13 de febrer, a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
Laura Rosel
Nascuda l’any 1980 a Sabadell, va estudiar Periodisme i Ciències polítiques a la UAB. Va ser editora d’informatius a Ràdio Sabadell durant quatre anys. Al 2007 va entrar a RAC1 com editora i presentadora de diversos programes, i també ha passat per 8TV, presentant 8aldia. Durant un any ha estat la conductora del Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3, pel qual va rebre el premi Zoom a Millor Conducció de Programa.
@laura_rosel
Jordi Grau
(Girona, 1957). Ha estat director adjunt d’El Punt Avui i director d’El Punt Avui comarques gironines, i el primer director d’El 9 Esportiu de Catalunya. Actualment presenta La Ciutat dels llibres a TVGirona. Ha escrit Puigdemont, el president @KRLS i va ser coordinador i coautor de Les pilotes del Borbons i Els Borbons en pilotes i dels quatre volums de Diari d’una retirada.
@jordigraur
El sentit del periodisme va ser l’eix de la conversa que va tractar l’exconductora de Preguntes freqüents (FAQS). Però era obvi que, tot i que Rosel no només ha brillat pel FAQS, el debat giraria també a l’entorn d’aquest programa, que ja forma part de la història de la televisió catalana, tenint en compte el seu seguiment i la seva popularitat. En el paper d’entrevistada, Rosel va respondre a les preguntes sobre per què la van substituir, com ho van fer i quan, al capdavant del programa aleshores líder d’audiència a Catalunya. En aquest sentit, Rosel va afirmar que no li agrada el terme «substituir» i que prefereix dir-ne que es va agafar el relleu, i va destacar que la productora volia donar un aire més d’entreteniment a l’espai que aleshores presentava. Més de quaranta programes en aproximadament un any; aquesta és la xifra, sense comptar el share i la quota d’audiència, que la periodista Laura Rosel deixa enrere amb la seva marxa del FAQS. «Estic superant el dol pel FAQS», va confirmar Laura Rosel.
Pel que fa al tema eix de la conversa, el sentit del periodisme, Rosel en va dir que consistia en explicar històries i que, per explicar històries, es necessiten les persones i les seves accions. Per ella, quan es dedica un programa al conflicte basc, cal buscar tots els actors necessaris per donar una bona explicació: víctimes d’ETA, víctimes del GAL i etarres. I això és el que van fer. I en aquest sentit la periodista va comentar que havien rebut crítiques severes per haver entrevistat algú presumptament vinculat a la banda. Tot seguit, va constatar que es tractava d’«un testimoni vàlid», com ho va ser el testimoni de Javier, el pare del nen que va morir a la Rambla l’agost de 2017. «Vam dubtar molt en fer l’entrevista perquè no volíem superar la línia groga», va comentar.
També hi va haver temps per denunciar com de complicat és el paper de la dona periodista. Un tema que Rosel com a dona coneix prou bé perquè prepara un programa especial per al 8 de març.
Durant la conversa es van tractar altres temes com la irrupció de la tecnologia 2.0 a la professió periodística. «Al principi Internet apareix com una amenaça i, al final, resulta que és una eina més, un canal de distribució a través del qual el periodisme surt guanyant”, va explicar Rosel.
Taula rodona, «LGB… què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació»
Dijous 14 de febrer a les 12.30h
Sala de graus de la Facultat de Lletres, UdG
Adolfo Carratalá
És llicenciat i doctor en Periodisme per la Universitat de València (UV). Actualment és professor de Periodisme en la UV. Prèviament, ha treballat com a docent associat en el Grau en Comunicació de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR) i com a investigador postdoctoral en la Universitat Rei Juan Carlos (URJC). Les seves principals línies de recerca estan relacionades amb el discurs periodístic i el tractament mediàtic dels col·lectius vulnerables.
@acarratala
Rafa Garrido
Va néixer al País Valencià el 1981, on també va cursar Periodisme. Va fer els primers passos en l’ofici al diari Levante-EMV i col·laborant en ràdios i setmanaris comarcals. L’any 2003 comença a treballar al Diari de Girona, on escriu sobre informació política i n’engega l’edició digital. Uns anys després, aterra a Barcelona per treballar com a redactor de política de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El setembre passat va ser nomenat cap de Política del mateix mitjà. Ha col·laborat en tertúlies i en mitjans escrits, i forma part de grup fundador del Col·lectiu Ciutadella-Associació de Periodistes Parlamentaris de Catalunya, del qual n’és el primer president.
@rafagarridov
Imma Merino
Nascuda el 1962 a Castellfollit de la Roca, és llicenciada en Filosofia per la UAB i Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Professora d’Història del Cinema i d’Anàlisis dels Mitjans de Comunicació a la Universitat de Girona i professora de Documental de Creació al Màster d’Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la UPF. Periodista cultural i crítica de cinema, escriu regularment a El Punt Avui i col·labora a la revista L’Avenç.
Arnau Roig
És doctor en Comunicació per la University of Illinois i professor associat a la Universitat Pompeu Fabra als departaments de Publicitat i de Traducció; a la Universitat Autònoma de Barcelona al màster de Comunicació i Gènere i al departament de Filologia Anglesa i a l’escola de cinema ESCAC, on imparteix una optativa de cinema i estudis de gènere. La seva recerca es preocupa per la representació del col·lectiu LGBTI+ als mitjans i ha col·laborat amb el CAC en l’elaboració de les recomanacions sobre el tema.
@roig_arnau
Laura Fanals
És periodista del Diari de Girona. Doctoranda de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra.
@LauraFanals
En l’acte hi han intervingut Adolfo Carratalá, professor de periodisme de la Universitat de València; Rafa Garrido, cap de política de l’Agència Catalana de Notícies i president del Col·lectiu Ciutadella – Associació de Periodistes Parlamentaris de Catalunya; Arnau Roig, professor associat de la UPF (departaments de Publicitat i Traducció), de la Universitat Autònoma de Barcelona (Màster de comunicació i gènere i Departament de Filologia Anglesa) i de l’escola de cinema ESCAC, on imparteix una optativa de cinema i estudis de gènere; Imma Merino, professora d’història del cinema i d’anàlisis dels mitjans de comunicació de la Universitat de Girona i professora de documental de creació al Màster d’estudis de cinema i audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; i Laura Fanals, periodista del Diari de Girona.
Sota el títol «LGB… què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació», els participants en la taula rodona han parlat sobre el tracte que els mitjans fan del col·lectiu LGTBI, acrònim emprat per referir-se al col·lectiu de persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Durant la taula rodona, conduïda per la periodista Laura Fanals, cada un dels participants ha donat la seva visió sobre aquesta qüestió i han parlat sobre com s’haurien de tractar els temes relacionats amb aquest col·lectiu als mitjans i com s’acaben tractant finalment, i també s’ha parlat de la visió que en té el públic al rebre la informació.
Adolfo Carratalá ha fet una exposició introductòria del tema, amb una visió acadèmica. Principalment, ha parlat de la invisibilitat del col·lectiu LGTBI i de com pot afectar directament les vides de les persones. Tot i admetre que hi ha hagut una normalització progressiva d’aquest col·lectiu als mitjans de comunicació, Adolfo Carratalá ha assenyalat que «parlar d’aquest tema és molt necessari perquè encara queden molts reptes pendents». Entre aquests desafiaments n’esmenta quatre: l’antropocentrisme o hipervisibilització del col·lectiu gai sobre la resta, l’homonormativitat o l’estereotip d’home gai dominant (jove, blanc, de classe mitjana-alta i amb aparença masculina), el tractament sensacionalista del col·lectiu i, finalment, la tipologia de temes sobre els quals apareixen als mitjans, que generalment s’allunyen de l’esfera quotidiana.
«Si l’Adolfo Carratalá ha parlat sobre la invisibilitat, un cop hi ha visibilitat: com podem regular aquesta visibilitat? Com s’hauria de fer?», ha iniciat la seva intervenció Arnau Roig. Arnau ha parlat sobre les recomanacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pel que fa al tractament del col·lectiu LGTBI en els mitjans audiovisuals, recomanacions en l’elaboració de les quals ha col·laborat ell mateix i que han estat consensuades des de l’esfera acadèmica, política, associativa, administrativa i professional. Entre elles, n’ha esmentat: no tractar la sexualitat de la persona si no és rellevant per a la notícia o reflexionar sobre on és el límit quan es fa humor.
Rafa Garrido ha exposat la seva visió des d’una perspectiva menys acadèmica i ho ha fet donant la seva visió més empírica com a periodista. «És veritat que gran part del problema està en el desconeixement», ha comentat, i ha afegit que els temes relacionats amb aquest col·lectiu «no es tracten malament però es tracten poc». Rafa ha comentat: «Els periodistes que formem part del col·lectiu LGTBI tendim a ser molt poc activistes de la causa en els nostres propis mitjans, com els passava abans a les dones amb la dominació masclista». Però per acabar ha remarcat que s’està donant un canvi generacional dins dels mateixos mitjans, que, tot i que encara no ha finalitzat, fa que «determinats moviments socials ja es tractin millor», encara que és un canvi que es va donant «molt a poc a poc».
Per finalitzar, Imma Merino ha parlat de diversos fets relacionats amb el col·lectiu LGTBI que la preocupen i n’ha assenyalat, com el principal, que la ultradreta està agafant cada cop més embranzida al nostre país i està fent un discurs en el qual defineix el respecte a aquest col·lectiu com a inquisició de gènere. Imma ha comentat que «coses que ens semblava que formaven part d’unes conquestes humanistes de respecte amb la diversitat s’estan posant en qüestió un altre cop i aquest qüestionament s’està transmetent en els mitjans».
Conversa amb Laia Servera, «El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil»
Divendres 15 de febrer a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
Laia Servera
És directora i presentadora de l’InfoK, l’informatiu infantil de Televisió de Catalunya. Llicenciada en Comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull. També ha estudiat Història i el Màster “Món Àrab i Islam” de la Universitat de Barcelona.
@LaiaSz
Susanna Oliveira
És redactora en cap del setmanari La República. Durant cinc anys va dirigir la revista infantil Barçakids, fruit de la col·laboració entre El Punt Avui i la Fundació del Barça.
@SusannaOliveira
La periodista Laia Servera, directora i presentadora de l’InfoK, l’informatiu infantil de Televisió de Catalunya, ha conversat amb Susanna Oliveira, que va dirigir durant cinc anys la revista infantil Braçakids, per informar de com és de complex explicar l’actualitat als més petits.
La presentadora i directora del programa d’actualitat infantil InfoK, Laia Servera, ha explicat que en aquest programa classifiquen les notícies en tres grups: les que tenen a veure amb els nens i els afecten, les que no tenen a veure amb ells però els afecten i les que no són del món dels nens i en teoria no els afecten. «Amb la mainada es pot parlar de tot», afirma Servera, la qüestió és «com es fa».
Laia Servera ha comentat que els nens han d’interactuar amb el seu informatiu, i és necessari donar-los veu. I ha destacat la dificultat que suposa realitzar un informatiu per a aquesta franja d’edat, de 9 a 11 anys aproximadament, perquè «si no ens entenen es queixaran com a espectadors exigents i crítics que són».
Constata també que es busca la reflexió abans que la immediatesa: «Som l’únic informatiu que ens podem permetre el luxe de dir: hi ha hagut una explosió a Londres però com que no sabem què ha passat ja us ho explicarem demà». I és que Servera ho ha deixat clar des del principi, durant la conversa amb la periodista Susanna Oliveira en el marc de la Setmana dels Rahola: «Als nens se’ls han d’explicar les notícies traumàtiques. Cal trencar la por de parlar-ne, obrir la porta de la comprensió: si una cosa l’entenem, ens fa menys por».
Tenint en compte aquesta premissa, la periodista ha apuntat que els va costar molt «tractar el tema dels abusos sexuals a menors». Durant la conversa ha recordat que pel que fa a les imatges no les mostren totes, ja que «hi ha temes que poden resultar molt traumàtics per a un infant. Partim de la base que tot es pot explicar però no tot es pot ensenyar».
Taula rodona, «El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola»
Dilluns 18 de febrer a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
Periodista, escriptor, historiador i polític, el gironí Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 – Girona, 1939) ostenta el trist honor d’haver estat l’únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure. Dos historiadors –Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu- i una periodista, Cristina Masanés, recorden la seva trajectòria i el seu llegat de civilitat, respecte i tolerància.
Xavier Carmaniu
És doctor en Història per la UdG. És autor de la biografia Carles Rahola, l’home civilitzat. Ha fet programes de divulgació sobre la història de la ciutat a Televisió de Girona (L’Espiral de la Història i La Girona desapercebuda), és autor de la sèrie Gironins del segle XIX del Diari de Girona i col·labora amb la Cadena Ser i la revista Sàpiens. A més, és professor de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB.
@Xaviercarmaniu
Joaquim Nadal
Nascut a Girona el 1948, és historiador. Ha estat professor de les Universitats de Girona (1992-2018), Autònoma de Barcelona (1972-1992) i Liverpool (1970-1972); i també va ser Conseller de la Generalitat (2003-2010) i alcalde de Girona (1979-2002). Recentment ha publicat l’assaig Catalunya mirall trencat (Pòrtic, 2018).
@quimnadal
Cristina Masanés
Nascuda el 1965 a Manresa, treballa com a periodista freelance i documentalista. Col·labora amb diversos mitjans escrits i amb diferents institucions culturals. Ha estat curadora de diversos projectes expositius, entre ells, la mostra “Carles Rahola, idees que eixamplen vides”, produïda per l’Ajuntament de Girona l’any 2009. És premi de periodisme Cadaqués a Carles Rahola (1999, 2008 i 2012) i Triangle Rosa (2009), i finalista dels premis Recull de Blanes (1998).
Sota el títol «El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola», la taula rodona d’avui ha tractat sobre el periodista, escriptor, historiador i polític gironí Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 – Girona, 1939), que té el trist honor d’haver estat l’únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure. Els historiadors Joaquim Nadal (professor d’història de la UdG) i Xavier Carmaniu (autor d’una biografia de Rahola) i la periodista Cristina Masanés (curadora de diversos projectes expositius centrats en Rahola) recorden la seva trajectòria i el seu llegat de civilitat, respecte i tolerància.
Al llarg de la conversa Quim Nadal ha reivindicat també els altres 513 gironins afusellats —a part de centenars de milers d’exiliats— per haver estat fidels al sistema republicà elegit democràticament. Malgrat els paral·lelismes innegables que pugui haver-hi entre la situació actual i la del final de la Guerra Civil, els dos historiadors coincideixen en dir que no es poden comparar: «Allò va ser infinitament pitjor». «Tot i les inevitables comparacions amb l’actualitat, els fets de l’any 1939 pertanyen a un episodi que no admet paral·lelismes. Va ser un capítol d’un dramatisme il·limitat», ha remarcat Nadal. Xavier Carmaniu ha assenyalat que la situació que es va viure durant la dictadura de Primo de Rivera «sí que era molt similar a l’actual, però el que va venir després va ser tan bèstia que ja no ens en recordem».
Cristina Masanés, que ha exercit de moderadora, recorda que Rahola va ser condemnat per rebel·lió militar i sedició, i que de fet era «un separatista intel·ligent i, per tant, perillós».
Seguint amb la conversa, Xavier Carmaniu ha lamentat que Carles Rahola sigui tan poc conegut fora de l’entorn gironí. I pregunta: «En quina altra població que no sigui ni Girona ni Cadaqués hi ha algun carrer que porti el seu nom?» També ha advertit que «el seu assassinat queda tan lluny, que correm el perill d’amorosir-ne el record, sobretot entre els joves».
Per la seva banda, Cristina Masanés ha constatat que «els més joves se senten commoguts quan se’ls dedica prou atenció per explicar-los aquella època històrica», i ha posat com a exemple les visites que organitza el MUME – Museu Memorial de l’Exili als antics camps de concentració francesos amb alumnes d’institut.
Per finalitzar la taula rodona i després del torn de preguntes del públic, Cristina Masanés ha reivindicat la lectura dels textos de Carles Rahola, especialment el Breviari de ciutadania: «Recordar la figura de Carles Rahola a la biblioteca que rep el seu nom demostra la voluntat de la ciutat de recuperar i reivindicar el seu llegat».
Enguany la VII Setmana dels Rahola coincideix amb el vuitantè aniversari de l’afusellament de Carles Rahola. En la taula rodona s’ha recordat que aquesta mort, com tantes altres, va ser arbitrària i absurda, però especialment injusta perquè el règim franquista el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra i que, segons la sentència, eren constitutius de «rebel·lió militar»: «Contra l’invasor», «Refugis i jardins» i «L’heroisme», uns textos que reflectien l’angoixa per la tragèdia que vivia el país i l’esperança en el triomf final de la democràcia i la llibertat.
En aquesta edició no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als premis instituïts per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Per això s’ha incorporat a la Setmana dels Rahola aquesta taula rodona sobre el delicte d’opinar.
Carles Rahola va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista —fundat i dirigit pel seu germà, Darius— fins al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i va treballar d’escrivent a la Diputació fins al dia de la seva detenció. Va ser assassinat el 15 de març d’aquell mateix any per haver comès el delicte d’opinar. És de justícia reivindicar, ara i sempre, la seva figura i el seu llegat, al cap de vuitanta anys del seu afusellament.
Taula rodona, «Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític»
Dimecres 20 de febrer, a les 12.30 h
Sala de graus de la Facultat de Lletres, UdG
Ferran Casas
Nascut el 1977 a Barcelona, és el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils des de 2016. Va començar com a periodista fent de corresponsal de política a Madrid del diari Avui. El 2007 va anar al diari Público com a cap de política a Catalunya fins al 2010. Va ser cap de política del diari Ara des de la seva fundació, el 2010, fins al 2015, quan va ser nomenat delegat del mateix diari a Madrid fins al setembre de 2016, que va passar a ser subdirector del diari Nació Digital.
@ferrancm
Tian Riba
Treballa a la productora El Terrat, on ha estat subdirector del programa Divendres, director i presentador d’Economia en Colors, amb Xavier Sala i Martin, i ara dirigeix el programa FAQS, tots a TV3. Des de fa cinc temporades fa la secció de L’Ull de Poll a El món a Rac1, amb Jordi Basté. Va començar la seva trajectòria a Matadepera Ràdio, el diari L’Actualitat de Terrassa i a El9Nou. Va ser cap de Política del diari El Punt i després de l’Avui, abans que es fusionessin.
@TianRiba
Neus Tomàs
Va néixer a Lleida el 1973 i és sotsdirectora d’eldiario.es. Porta més de dues dècades dedicant-se al periodisme i està especialitzada en informació política. Va començar com a redactora a la Cadena Ser. Després de dirigir tres anys l’Oficina del Portaveu del Govern va començar a treballar a El Periódico de Catalunya, on va ser la primera dona que va accedir a la seva direcció adjunta. A més d’exercir com a cronista i entrevistadora, col·labora com a analista en diversos mitjans.
@neustomas
Narcís Genís
Periodista. Ha treballat com a cap de redacció i adjunt a direcció a El Punt Avui a Girona, i ha col·laborat amb molts altres mitjans.
@Nisso
La darrera taula rodona de la VII Setmana dels Rahola ha tret a la llum les interioritats (encara que no totes) del periodisme polític. El periodista figuerenc Narcís Genís ha conduït un diàleg apassionant i apassionat protagonitzat per tres pesos pesants d’aquest camp: Ferran Casas, Tian Riba i Neus Tomàs. Sota el títol d’”Informar contra rellotge”, els ponents han repassat temes com l’objectivitat dels periodistes, la independència dels mitjans, els canvis en la professió o com s’ha tractat periodísticament el tema del procés.
La primera intervenció l’ha fet Ferran Casas – president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i actual subdirector del diari Nació Digital-, que ha recordat que l’objectivitat en el periodisme «no existeix», però que sí que pot ser «veraç i honest, i donar veu a tothom, no només als que pensen com nosaltres». En aquesta línia, ha afegit que «la temptació de construir una realitat a partir dels interessos dels lectors, negant el que no els agrada, és l’origen de les fake news».
Neus Tomàs, sotsdirectora d’Eldiario.es i col·laboradora en diversos mitjans, ha anat directe a un dels temes més debatuts els darrers temps en la professió periodística: la immediatesa que imposen les noves tecnologies. «No hem de lluitar per ser els primers, hem de lluitar per ser els millors», ha remarcat. I ha vaticinat que, a la llarga, els mitjans es podran classificar en dos categories: «els que aposten per la immediatesa, el sensacionalisme i compten el número de clics que tenen les seves notícies; i els que aposten pel periodisme de qualitat i faran pagar pels continguts». Tomàs s’ha mostrat convençuda que «les notícies poden ser una font d’ingressos» per als mitjans digitals, i ha assegurat que les pressions polítiques que rep un mitjà «són una broma comparades amb les econòmiques». I ha afegit que «l’única manera d’afrontar-les és essent solvent econòmicament».
La periodista ha fet una doble valoració de les xarxes socials. D’una banda, “permeten desmuntar immediatament les dades falses que pugui aportar, per exemple, un polític”. De l’altra, també contribueixen a difondre les notícies falses amb molta més rapidesa.
El director del programa de TV3 Preguntes Freqüents, Tian Riba, ha considerat que el món del periodisme ha canviat molt en els darrers temps per dues raons: els canvis tecnològics, que han imposat la immediatesa i han acabat amb una manera de fer periodisme més reposat i reflexiu, que “permetia compartir un cafè mentre conversaves amb algú”; i el procés català, que ha fet que bona part del periodisme polític que es fa s’hagi “convertit en espectacle o entreteniment”. Sobre el paper del periodisme en la situació política actual de Catalunya, Riba ha confessat que “tot va tan ràpid que no hem tingut ni temps de plantejar-nos si ho estem fent bé”.
En relació a aquesta necessitat de fer la feina ben feta, Tomàs ha expressat l’opinió que tots els mitjans haurien de tenir una part de l’equip de periodistes dedicat a la immediatesa, i una altra, a treballar en la investigació, l’anàlisi i la reflexió. “Ja sé que no és fàcil”, ha admès. Així mateix, ha coincidit amb Tian Riba que cal tenir molt clar que hi ha una diferència immensa entre les taules d’anàlisi política formades per periodistes “i les que estan formades per tertulians”.
Ferran Casas ha ponderat, sobre el tractament mediàtic del procés, que no es pot comparar amb el paper que van tenir els mitjans en la transició espanyola. En aquell moment, “la disjuntiva era entre dictadura i democràcia. Ara no està tan clar, perquè els dos projectes polítics -independència de Catalunya i unitat d’Espanya- són defensables”. Per a Casas, la disjuntiva que s’haurien de plantejar els consumidors d’informació és si “vull un mitjà de comunicació per creure el que em diu, o en vull per saber què passa?”
Els tres ponents s’han mostrat d’acord en què no es pot dir que es faci més bon periodisme a Catalunya o a Madrid. “Aquí i allà hi ha mitjans i periodistes que ho fan bé i altres que ho fan malament”, perquè la qualitat de les informacions “no la dona ni la territorialitat ni el format” del mitjà.
Tomàs ha dit la darrera paraula de la taula rodona: “Com a periodista, jo no aspiro a canviar el món. Si volgués canviar el món, estaria en política o en una ONG. Jo aspiro a explicar-lo”.
