La XIV Setmana dels Rahola va cloure amb una de les veus més esperades: la de la periodista Txell Feixas. En un moment d’intensa convulsió a l’Orient Mitjà, Feixas va oferir una conversa profunda amb la periodista Angels Bronsoms que va captivar un públic atent, colpit i agraït per la seva manera d’explicar el món.
Amb més de vint anys de trajectòria —i una dècada centrada en l’Orient Mitjà, com a corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio—, Feixas ha fet de la visibilització de les dones en zones de conflicte el centre del seu periodisme. Ho ha fet seguint el llegat de referents com Rosa Maria Calaf, Maruja Torres o Tomàs Alcoverro, i amb una mirada pròpia marcada per l’empatia, el rigor i la determinació.
«Dono veu a les heroïnes silenciades»
Feixas es troba en un moment professional intens: celebra l’èxit del llibre Dones valentes, l’obra de teatre homònima representada amb gran acollida al Teatre Lliure, i treballa en la segona temporada de la sèrie documental Dones en lluita per a 3Cat. Tot i això, reconeix que la guerra li pesa: «Tinc bones notícies professionals, però el cor castigat».
Ens recomana el seu darrer treball, especialment el capítol dedicat a Cisjordània, que mostra amb cruesa el dolor i la resistència d’unes dones de qui, sovint, només ens arriba la veu a través de periodistes com ella.
El valor d’explicar en femení
Feixas va reivindicar la mirada femenina en les corresponsalies internacionals: «Com a dona puc parlar amb el 50 % de la població a la qual els homes no tenen accés. Ser dona obre portes, però també complica el camí».
Sense disfresses ni artificis —«no em vesteixo de coronel Tapioca en femení», va dir amb ironia—, defensa vestir-se com és, perquè una americana no té sentit en un camp de refugiats. Aquesta autenticitat li permet establir vincles reals i honestos. A més, va reflexionar sobre els dilemes ètics que arrossega: «Les dones em comparteixen el poc que els queda. I quan torno a casa em pesa la culpa: tinc dret a explicar el seu relat?». Una pregunta que la persegueix més que el mateix perill de treballar en zones de conflicte.
La importància de l’equip i del periodisme de retorn
Txell Feixas subratlla el paper fonamental dels fixers, els facilitadors locals, sense els quals la feina de corresponsal seria impossible: «Ells són els qui es quedaran quan tu marxis». I va recordar especialment Tarek i Oriol, companys imprescindibles i sovint invisibles.
També va reivindicar el que anomena «periodisme de retorn»: tornar a les comunitats allò que et donen en forma de visibilitat, suport o oportunitats. N’és un exemple l’equip de bàsquet femení del camp de refugiats de Xatila, al suburbi de Beirut, al Líban, fundat pel pare d’una nena per salvar-la de les mancances estructurals que existeixen cap a les nenes. Aquest equip va poder venir a Catalunya, on va visitar diferents localitats i va recaptar fons per a l’equip i per a altres projectes de suport a l’empoderament femení a través de l’esport. Amb la voluntat de construir ponts i perquè veiessin que no ens oblidem d’elles en va fer un llibre, Aliades.
Una veu necessària per entendre el món
Al llarg de la conversa amb la periodista Angels Bronsoms, que feia les preguntes adients de manera amable però punyent, Feixas va abordar l’infern que viuen les dones a Gaza, l’opressió sistemàtica de les afganeses i els reptes de relatar conflictes armats en un context en què el temps, sovint, esdevé un enemic del rigor.
El públic va seguir amb emoció les seves paraules, dites amb honestedat i amb una mirada ampla: «Les dones expliquen millor perquè miren en 360 graus i no posen el jo al centre».
Amb aquesta frase i amb una llarga ovació, Txell Feixas va tancar una nova edició de la Setmana dels Rahola, reafirmant-se com una de les veus més humanes, valentes i imprescindibles del periodisme català contemporani.
Vídeo de la conversa : Setmana dels Rahola 2026. Conversa amb Txell Feixas