Una pantalla entre nosaltres i el món real. Malauradament, la intel·ligència artificial se’ns presenta massa sovint d’aquesta manera: com un mur, un obstacle, una trampa. Un mirall on no sabem del cert si el que hi veiem reflectit és veritat o mentida. Cada vegada és més difícil donar credibilitat a les informacions que ens arriben, cada vegada ens costa més diferenciar el que és real d’allò inventat. I, el que encara és pitjor, sembla que cada dia importa menys aquesta distinció. Sembla que, finalment, aquella broma que fa tants anys que corre per les redaccions –que la realitat no t’espatlli un bon titular– ha deixat de ser una broma.
Ens trobem amb un món en el que cada vegada més ciutadans no busquen informar-se: volen validar el que ja pensen, reconfirmar la seva versió del món i negar qualsevol altra possibilitat. I, per fer-ho, recorren a pseudoperiodistes, a xarxes socials o a la intel·ligència artificial. O a tot alhora. Hem entrat en un vòrtex en el qual es barregen les veritats parcials amb les mentides absolutes, la cridòria, la immediatesa, els pescaclics i l’enlluernament de les possibilitats infinites i encara sense ordenar de la intel·ligència artificial.
La Setmana dels Rahola vol, una vegada més, oferir refugi i guia a qui ho necessiti. Cinc converses per reflexionar i per parlar de periodisme, de la nostra llengua, de política, de la societat que ens envolta i del món. En aquesta edició hem convidat els periodistes Ramon Pellicer, Glòria Serra, Lluís Falgàs, Cristina Puig i Txell Feixas, l’escriptor Màrius Serra, i el divulgador lingüístic Pau Vidal: set mirades diferents, enriquidores i 100 % lliures d’IA sobre el temps que ens ha tocat viure.