La seu del Col·legi de Periodistes de Girona ha acollit, avui dijous, la presentació del treball «El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-1936)», amb el qual la periodista Gemma Busquets va guanyar la segona Beca dels Premis Carles Rahola, convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Diputació de Girona i de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Gemma Busquests va guanyar l’any passat la modalitat professional de la Beca amb el projecte de recerca «El vot femení a la premsa de les comarques gironines (1931-1936)». I després d’un any de feina, ara presenta el resultat final del seu treball.
A la presentació hi ha assistit Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; M. Àngels Planas, diputada de la Diputació de Girona, i Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El treball se centra en la informació apareguda als mitjans gironins, L’Autonomista i Diari de Girona i en opinions sobre el sufragi femení. L’autora, a més, ha fet un estudi comparatiu amb la publicitat de l’època, referida a les dones, en aquests mateixos mitjans.
M. Àngels Planas, diputada de la Diputació de Girona, va felicitar Gemma Busquets per donar a conèixer el paper de la dona en la societat i la lluita de la dona en la II República. «Amb la presentació d’aquest treball guanyador de la II Beca dels Premis Carles Rahola es posa punt final a una Setmana on cultura, periodisme i comunicació esdevenen sinònims».
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, ha lloat el treball presentat «per la recerca realitzada» i ha destacat el «caràcter lamentablement vigent dels fets exposats».
Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha remarcat que el treball «dona una informació imprescindible d’uns anys molt intensos que ens van aportar moltes coses».
Gemma Busquets ha assenyalat que va analitzar altres indicadors sobre el món femení durant la II República, com ara el cinema i la publicitat, per fer-ne una comparativa amb el sufragi femení. Remarca que «en aquells anys hi van haver dones molt actives i conscienciades, que han quedat en l’oblit».